CANT ESPIRITUAL

Si el món ja és tan formós, Senyor, si es mira

amb la pau vostra a dintre de l'ull nostre,
què més ens podeu dâ en una altra vida?
Per'xò estic tan gelós dels ulls, i el rostre,
i el cos que m'heu donat, Senyor, i el cor
que s'hi mou sempre ... i temo tant la mort!
Amb quins altres sentits me'l fareu veure
aquest cel blau damunt de les muntanyes,
i el mar immens, i el sol que pertot brilla?
Deu-me en aquests sentits l'eterna pau
i no voldré més cel que aquest cel blau.
Aquell que a cap moment li digué: "-Atura't"
sinó al mateix que li dugué la mort,
jo no l'entenc, Senyor; jo, que voldria
aturar tants moments de cada dia
per fê'ls eterns a dintre del meu cor!...
O és que aquest "fê etern" és ja la mort?
Mes llavores, la vida, què seria?
Fóra l'ombra només del temps que passa,
la il.lusió del lluny i de l'a prop,
i el compte de lo molt, i el poc i el massa,
enganyador, perquè ja tot ho és tot?
Tant se val! Aquest món, sia com sia,
tan divers, tan extens, tan temporal;
aquesta terra, amb tot lo que s'hi cria,
és ma pàtria, Senyor; i no podria
ésser també una pàtria celestial?
Home só i és humana ma mesura
per tot quant puga creure i esperar:
si ma fe i ma esperança aquí s'atura
me'n fareu una culpa més enllà?
Més enllà veig el cel i les estrelles,
i encara allí voldria ésser-hi hom:
si heu fet les coses a mos ulls tan belles,
si heu fet mos ulls i mos sentits per elles,
per què aclucâ'ls cercant un altre com?
Si per mi com aquest no n'hi haurà cap!
Ja ho sé que sou, Senyor; pro on sou, qui ho sap?
Tot lo que veig se vos assembla en mi ...
Deixeu-me creure, doncs, que sou aquí.
I quan vinga aquella hora de temença
en què s'acluquin aquests ulls humans,
obriu-me'n, Senyô, uns altres de més grans
per contemplar la vostra faç immensa.
Sia'm la mort una major naixença!

Joan Maragall

Haikus fets per mi

	L'aigua cau, floreixen les flors arriba la llum del sol.
	Tot està mullat, quan la immensa dona plora tota sola.
	Comença l'institut hores de sofriment, que passes amb els amics.
	L'emoció ha arribat la gent no s'ho espera. Qui guanyarà?
	Somio amb laberints, amb camins sense sortida fins que arriba la nit.
	Tot és blau, i també verd on viuen animals.
	L'ametller floreix, amb flors blanques sota un paisatge negre.

Poesía de Sant Jordi

Què és l’amistat?

Un dia em vaig preguntar:
i què és l’amistat?
Una veu misteriosa,
em va respondre tota seriosa:

És l’amor entre persones,
que sorgeix com a amistat.
Nois i noies que t’estimen,
Sense haver-te d’oblidar.

Són estrelles,
que no paren de brillar.
Són el sol,
que il·lumina se’ns dubtar.

I la veu misteriosa,
es va aturar de cop.
Li van caure cinc llàgrimes
i les va convertir en flors.

Em va dir que l’amistat és un tresor,
que s’ha de guardar en els records,
i no se li ha de fer mal
perquè després costa molt de canviar.

La veu misteriosa se’n va anar
i la pregunta resolta havia quedat.
I ara et pregunto:
Saps què és l’amistat?

Haikus

	Camí de sol. Per les rutes amigues, unes formigues.	comentari: quan surt el sol les formigues van a buscar menjar.
	Mai que hi pensi si me'n fa, de por, el silenci.	comentari: por a la solitud.
	Hores de cendra. Les hores dels amics no es fan pas velles.	comentari: el temps es crema, però les hores amb els amics no.
	Busco camins en l'atzar i en els somnis faig laberints.	comentari: la vida és un atzar.
	A l'aire, nu amb la llum de la lluna i una mica de tu.	comentari: demostració d'amor.
	El meu mar ple de goig, de fantasia, de tu també.	comentari: fantasia, alegria.
	Tot aquest vel cosit amb els records, és el meu cel.	comentari: conjunt de records, on s'està bé.
	Xiprers gegants alcen sortidors verds dins llums d'hivern.	comentari: descans.
	Plana de fangs, quan arribi l'abril, mar de maragdes.	comentari: quan arriba la primavera floreix tot.
	Rere les llums de l'ametller en cascada, la tarda cau.	comentari: moment del dia, posta de sol.
amo la nit	Estimo el negre, aquest amb què ara et dic: "amo la nit".	comentari: descriu la tinta.
	La immensa dona que retorna les vides amara els camps.	comentari: la pluja, retorna la vida als camps.
	Pomers florits en capitell i pati, mil primaveres.	comentari: formen un pati ple de flors.
	S'ha fos la llum, i la nit m'ha posat barba estrellada.	comentari: arriba la nit.
	Llac fosc la nit, com cascada sens cant caigué la llum.	comentari: descripció de la nit.